Home
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Search

El SIGLO

ARCADI OLIVERES + BARENGHI

Correu electrònic Imprimeix PDF

arcadi-oliveres

Dissabte 12 de Juny (12:30h), Música i paraules amb:

"EL MEU CAMÍ CAP A LA UTOPIA"

ARCADI OLIVERES - narrador, reflexions

bartolomeo_Barenghi.thumbnail

BARTOLOMEO BARENGHI - guitarra
MARIA FERNANDA MARTÍNEZ - veu

"Arcadi Oliveres nos relata algunas historias y reflexiones. Historias que le han acompanado en su camino de sensibilizacion y lucha de tantos anos. La igualdad social, la esperanza, la guerra, el amor. Historias cargadas de vida, de humor, de amor y de musica."

Trajectòria abreviada d'Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau

(Redacció: Eduard Ibáñez)

Arcadi Oliveres Boadella va néixer a Barcelona l’any 1945. L’habitatge familiar era al barri de l’Esquerra de l'Eixample. Estudià als Escolapis del carrer Diputació, on tingué com a professors, entre d’altres, Lluís Maria Xirinacs i Francesc Botey.

Va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i va obtenir el títol de llicenciat l’any 1968. De jove va ser membre del moviment escolta (1962-66) i en la seva època d’estudiant destacà pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques en plena dictadura franquista. Així, des de l’any 1966 s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants, participant a la famosa “caputxinada”, el març de 1966, assemblea clandestina d’estudiants celebrada a l’església dels Caputxins de Sarrià, sota el setge policial. El maig de 1968 és processat pel Tribunal d’Ordre Públic i jutjat per reunió clandestina, essent absolt gràcies als informes favorables del degà de la Facultat d’Economia i la defensa de l'advocat Francesc Casares.

 

Incorporació a Justícia i Pau

L’any 1981 va començar a militar a l’organització Justícia i Pau, entitat cristiana de la diòcesi de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau. El qui llavors era el president de Justícia i Pau, Joan Gomis, havia participat en el comité de concessió del Premi Joan XXIII, que concedia anualment Pax Christi, i allà va conèixer l’Arcadi Oliveres, copresident de l’entitat i membre del Jurat. Joan Gomis li encarregà un informe econòmic en relació al 0,7% del PIB d’ajut al desenvolupament, per tal d’adreçar-lo a parlamentaris i responsables polítics. Aquesta col·laboració marca l’inici d’una estreta vinculació de l’Arcadi Oliveres amb Justícia i Pau que dura fins a l’actualitat. Des de llavors, l’Arcadi és membre actiu d’aquesta entitat i és des d’aquí des d’on realitza bona part de les seves activitats en favor dels drets humans, la pau, la justícia social i el desenvolupament.

 

L’any 1986 va ser nomenat vicepresident de Justícia i Pau i ho va ser fins que el desembre de l’any 2001, després de la mort d’en Joan Gomis, va ser elegit president d'aquesta entitat, càrrec que manté a l’actualitat. Durant els anys 1986 a 1999 va ser també vicepresident i després president (1999-2003) de la Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya, entitat que aplega totes les comissions i associacions espanyoles de Justícia i Pau.

El missatge d'Arcadi Oliveres

En tots aquests anys, l’Arcadi Oliveres ha dedicat les seves energies a múltiples qüestions en defensa dels drets humans, la pau i la justícia social. En particular, s’ha destacat especialment en la denúncia del deute extern dels països més pobres, en la divulgació de les xifres de la fam, en la denúncia del subdesenvolupament, de la desigualtat, de les injustes relacions econòmiques Nord-Sud, de la guerra, del militarisme, de la recerca militar i de la despesa militar; en l’exigència d’incrementar l’ajut al desenvolupament, en favor del desarmament, del reconeixement de l’objecció de consciència al servei militar i a la despesa militar, en favor d’incrementar l’ajut al desenvolupament, la promoció del consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària, etc.

Concretament, algunes activitats destacades han estat la seva activa implicació en la primera gran campanya en favor del 0,7% (1981-82), en la primera campanya en favor de l’Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l’Assemblea d’Objectors Fiscals (1983), en la campanya contra la llei reguladora de l’objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984), en la constitució de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat (també el 1984), de la qual és president i on imparteix conferències en els seus cursos d’estiu anuals, en la campanya de Justícia i Pau “Catalunya Solidària” (1985), en la campanya contra l’ingrés d’Espanya a la OTAN (1986), en la introducció a Espanya de les Brigades Internacionals de Pau (1987). També destaca el seu paper com a cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (reunions d'Utrecht, 1984 i Malmö, 1987), en les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991), en la gran campanya de en favor de la cancel·lació del deute extern (1999), en la promoció de la banca ètica a Catalunya, essent elegit president honorari de la Plataforma Finançament Ètic i Solidari (FETS) el 1999, o en les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq (2003).

Durant les tancades d’immigrants a diverses esglésies de Barcelona de l’any 2001 va fer, juntament amb altres persones, un important paper com a mediador entre els col·lectius d’immigrants i l’Administració. Posteriorment, es va ocupar del seguiment dels processos de regularització que es van iniciar com a fruit dels acords entre l’Administració i els tancats, dels qual Justícia i Pau es va fer garant.

En els últims anys, el seu activisme s’ha incrementat de forma exponencial. A més d’impulsar el treball de les organitzacions que presideix, molt particularment Justícia i Pau, el seu ritme de conferències per tot Catalunya, i també a fora, s’ha multiplicat, amb una mitjana de dues o tres conferències diàries, a més d’intervencions als mitjans de comunicació, en entrevistes, tertúlies, etc. Ha impartit conferències pràcticament en totes les comarques catalanes i en una llarga llista de poblacions importants espanyoles. També n'ha impartit a París, Brusel·les, Londres, Assisi, Lausanne, Hamburg, Bonn, Bremen, Lisboa, així com a Colòmbia, Argentina o Palestina. Ha participat com a professor de cursos coorganitzats per universitats catalanes a El Salvador i Nicaràgua (UAB) i Bolívia (UPF). Ha estat o és convidat habitual en programes de Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, COM Ràdio, Ràdio-4, Ona Catalana, Ràdio Sant Cugat, Ràdio Estel, Audio Video Mision Ràdio.

De l’any 2001 (substituint Joan Gomis, quan aquest va morir) fins al 2007 va presidir la Federació Catalana d’ONG per la Pau, entitat que aplega prop de vint ONG catalanes dedicades a la defensa i promoció dels valors de la cultura de la pau i la no violència.

L’any 2004 va ser elegit president de la Federació Catalana d’Organitzacions Internacionalment Reconegudes, que promou la presència internacional d’entitats catalanes responsabilitat que va exercir fins el 2008. També l’any 2004 va ser nomenat personalment per l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, com a membre del Consell de la Ciutat de Barcelona.

L’any 2005 va ser elegit president del recent constituït Consell Català de Foment de la Pau, organisme assessor de la Generalitat de Catalunya i membre del Comitè d'experts del programa per la creació de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). També l’any 2005 va ser reelegit com a president de la Federació Catalana d’ONG per la Pau i de la plataforma d’entitats Finançament Ètic i Solidari (FETS), des d’on intenta que es creï o s’instal·li a Catalunya una banca ètica. Després de la creació de l'ICIP, el 2008, va ser escollit membre de la seva Junta de Govern.

Va participar en les mobilitzacions de protesta contra la reunnió de l'OMC a Seattle (1999). Va participar i impartir conferències al Fòrum Social Regional Llatinoamericà, a Cartagena de Indies (Colòmbia, 2003). Ha participat i impartit conferències en diverses edicions del Fòrum Social Mundial, a Bombai (2004), Porto Alegre (2005), Bamako (2006), Nairobi (2007), del Fòrum Social de la Mediterrània, celebrat a Barcelona (2005) i del Fòrum Social Català (2008).

 

Tota aquesta activitat la fa compaginant-la amb la docència, que integra en la seva tasca militant, com a professor del Departament d’Economia Aplicada de UAB i professor de diversos doctorats, màsters o cursos de postgrau de diferents universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Institut Sant Fructuós de Tarragona, Universitat de València i Universitat de Castelló) a més de cursos en moltes universitats d’estiu.


Actualment és president de les següents organitzacions:

Consell Català del Foment de la Pau

Associació Justícia i Pau de Barcelona

Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat

 

Igualment és membre actiu dels organismes o entitats següents:

Consell de la Ciutat de Barcelona

Institut Víctor Seix de Polemologia (actualment director)

Comitè Internacional de la Fundació per la Pau

Societat Catalana d’Economia

Consell Assessor d’ATTAC (Associació per la Tributació de les Transaccions Internacionals)

Consell Editor de revista Monthly Review

Consell Editorial de la revista Foc Nou

Patronat de la Fundació Tam Tam

Institut Català Internacional de la Pau

Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat (ACSAR)

Comité Científic del CCDR (Centre de Desenvolupament Rural de la universitat de Lleida)

 

arcadi_oliveres

 

Ha rebut els següents premis:

Memorial Vidal i Llecha (1985, primera edició)

Premi de la Fundació Lluís Companys (ERC) (2001)

Premi de l’entitat Flama del Canigó

Premi de civisme de Radio Molins de Rei

Premi de la revista Alandar, Madrid

Guardó CIEMEN 2006 (modalitat nacional)


És autor o coautor dels següents llibres:

- 0,7, un informe para los parlamentarios, 1982

- Introducció a l’economia, editat per l’associació ATTAC, 2003

- ¿Quién debe a quien? Deuda externa y deuda ecològica (amb Joan Martínez Alier), Editorial Icària.

- El ciclo armamentista espanyol (amb Pere Ortega, coordinadors), editorial Icària, 2000.

- Contra la fam i la guerra, Angle editorial, 2005

- Un altre món, Angle editorial, 2006

- El meu camí a la utopia, Angle editorial, 2008.

Ha estat col·laborador regular de les revistes Canigó i Serra d’Or i del Diari de la Pau i el Diari de Sant Cugat, col·laborador periòdic del Diari Avui i ha participat en més de 60 llibres o publicacions.

 


 

 

 

 

 

Darrera actualització ( dilluns, 7 de juny de 2010 03:15 )